Puno

Eren les 7:30 en arribar a l'estació terrestre d'autobusos. Puntual em trobava jo davant de l'agència que m'havia venut la butlleta amb destinació a Puno per chequejar la meva assistència i equipatge, tal com m'havien demanat dos dies abans, quan vaig comprar el meu passatge per 35 sols per gaudir d'un bus directe i semi llit per a les 8 del matí. Podeu anar per 20 és clar. El trajecte duraria 5 hores i arribaria de dia per reservar el meu hostal. La meva sorpresa va ser veure que era l'única oficina buida i sense llum de tota l'estació. A les 7:45 vaig decidir anar al guarda per preguntar-li si era normal. La seva resposta va ser òbviament que no ho era. Així que em vaig dirigir a la policia per denunciar la meva situació. La veritat que van ser molt amables i em van buscar un nou autobús, em van preguntar si tornaria a Puno per formalitzar la denúncia i els vaig dir que no. Ells em van explicar que possiblement el bus s'hauria avariat i que per això no hi havia ningú a la centraleta. El que és estrany és que no vaig veure cap passatger més en la meva mateixa situació…El cert és que era una agència recomanada, a l'estand de Continental i em va atendre una senyoreta força professional i agradable…qui sap..que va passar. El cas és que vaig sortir a les 9 i vaig arribar gairebé a les 17, en un bus incòmode, un camí difícil i en què estan fent obres i amb un paisatge, al meu entendre, força monòt. A veure, realment és molt bonic, és una graaaan plana entre dues serralades el camí de Cuzco al Perú. però és sempre el mateix paisatge. Per cert, si hi ha alguna cosa que em va agradar del trajecte, Vicente, un pare de família d'uns 45 anys que es dirigia a treballar a les Mines per alimentar la seva família, ell treballava anteriorment als pòsters de la llum però amb el canvi de govern amb Oyanta al càrrec es va paralitzar…sembla que el seu món es para quan hi ha un canvi de govern, no es..impressions. El tema és que em va donar dos pans!!! Mare meva que ricooos els pans!! Jo el volia pagar però no va voler…Gràcies Vicente per explicar-me tantíssimes coses sobre el Perú. Tot just arribar a Puno, em va abordar Javier amb els seus tours i el seu hostal, un home gran, li vaig dir que acabava d'arribar i que volia orientar-me una mica. La veritat que tenia l'hostal recomanat pels propietaris de l'Estrella però estava una mica als afores i era una mica tard. Mentre pensava en això, Javier va tornar a abordar-me així que van començar les negociacions. 60 sols, uns 25 euros, dormir en habitació privada, aigua calenta, televisió, excursió a l'illa d'Uros al llac Titi-kaka. L'hostal Maison era al centre. Vaig deixar la meva motxilla, vaig alertar la meva família de la meva arribada i la mala connexió i me'n vaig anar a passejar. Puno és un poble molt gran, semicircular i com si fos un cràter que acabés en un mar. I menciono mar perquè el Llac titi-kaka és el llac més alt, gran i navegable de tot el món. Dono fe!! El centre té molta vida, turística clar, i de nit amb la llum ataronjada fa que tingui molt d'encant. Tot són botiguetes de suveniers, restaurants…. Vaig decidir donar-me un luxe i anar a sopar com una reina per 15 sols (4 euros), com m'havia fet Ricardo que em cobraria si anava al seu bar musical Ecos. I meee va encantar. De primer em vaig demanar iuca com a la tempura més o menys amb guacamole..ñam i de segon, la famooosa Alpaca!!! Medallons d'Alpaca nets i tendres, acompanyat amb un suuuau puré de patates amb verduretes al vapor i tot banyat amb una reducció de romaní espectacular..ahhh! i acompanyat per un pisco que em va fer Maria riquíssim, com el que ens va fer diego a Nina i a mi a Barrancos. Digne d´alta cuina! Em van tractar molt bé i es veu que divendres toquen en directe, sobretot rock! Bé, l'endemà al matí em vaig despertar i em van venir a buscar a l'hostal per anar a visitar l'Illa d'Uros. El dia estava assolellat, el Port era molt bonic, senzill i amb elements mariers gegants, com l'àncora, la mateixa àncora que també vaig veure al port maldonat. Suinedo al bot, ja pensava que m'hauria d'asseure amb la família de testimonis de geová que va coincidir amb mi al col·lectiu que em va venir a buscar quan, em vaig asseure i al meu costat es va asseure johanes, un alemany a qui li encanta la història, la filosofia i la màgia….Darrere nostre una parella de catalans, Alfred i Arantxa. Vam arribar a l'illa d'Uros i ens van asseure en cercle per explicar-nos com vivien, o millor dit, ens ho van representar el cap de l'illa i les dones que hi habitaven. Bàsicament subsisteixen de la , ells agafen porcions de totora i les lliguen amb estaques i cordes. A l'època de pluges es va enfonsant i cada 2 setmanes han de recobrir l'illa amb nous talls de totora, a l'època de secà obvi s'asseca. Amb la qual cosa l'illa té una vida de 10 anys. Tot i això, les seves cases les han de fer cada 2 anys. Els banys estan fora de l'illa, han d'anar lluny amb barquet per no contaminar. A més no té aigua potable, l'agafen del llac i la bullen. El curiós és que tenen plaques solars que segons ens explicaven les regalo el govern de fugimori. Cuinen en una mena de fornit fet de pedra fabricat per ells, però amb compte perquè qualsevol error podria incendiar l'illa. Tenen vaixells fets amb xxx espectaculars. (Veure fotos), en acabar obvi volien que els compréssim alguna cosa de les seves artesanies. Ens van fer una mena de concurs, preguntant-nos quants metres crèiem que tenia de profunditat el llac en aquella altura, o vaig dir 15…els altres un altre…després van llençar una corda a l'aigua amb una edra i ens van tornar a preguntar, us diré que vaig augmentar una miqueta només els metres, i vaig guanyar!!! Primer em van portar un pollastre pelat de veritat mort i després el cap de l'illa em va fer un amulet i una abraçada. Si us dic els metres no tindrà gràcia per quan aneu.