diumenge, 18 de setembre de 2011 ILLA DEL SOL I COPACABANA

Va coincidir que els catalans i Johanes anaven al mateix autobús que jo per a copacabana…Vam decidir anar a menjar alguna cosa, agafar la meva motxilla i anar-nos a l'estació, mentre en entrar tots al meu hostal vam conèixer Cèsar de Bolívia i més del mateix, bé, el seguia la Pau… Però durant el viatge entretingut va fer canvi de plans i va decidir perdre el bitllet per venir amb nosaltres cap a Copacabana i d'aquí a Illa del sol. Arribem i creieu que us oferiran un hotel espectacular per 50 bolivians però n'hi ha de 25 més amunt, és clar que sense les super vistes del que us oferiran però amb aigua calenta i còmodes. Copacabana és molt bonica, sobretot l'església i el mirador que hi ha al turó. Ens aprovisíem per a illa del sol, atès que no hi ha gaire cosa a la part nord. La part sud és muuuy turística, la nord muuuuy tranquil·la. A tot això vam fer sopar, palta amb pa, exquisit. L'endemà vam agafar el pot per 15 bolivians però, amb un detall la parelleta es va quedar perquè alfred estava malalt. El trajecte és un pot que pots anar a la part de dalt…ah! I us pot sortir per 10 bolivians. Vam arribar i vam anar a buscar un hostal, ja anàvem amb referències de L'alberg Alfredo, però vam voler buscar una mica més…i que bé! De sobte vam arribar a la platja del paradís..o això ens va semblar als 3, no donàvem crèdit… Just ens va abordar una nena per anar al seu hostal La platja, però vam veure un molt més ben posicionat, molt modest “La roca sagrada” , vam entrar i hi havia un home gran tallant llenya…Bernardo, que bon home, després de negociar amb el a 15 la nit i no a 20 després de prometre-li que el portaríem més gent…deixem les motxilles i vam escollir la millor habitació per als 3 amb vistes a la platja!!! Només aixecar-nos!!! Això si no hi ha aigua potable a tota l'illa, durant 2 mesos, ho estaven arreglant, només aigua per al wc, no per dutxa…igual és un llac i no un mar recordeu ;) Bé….i ara ja són coses més personals de poc interès per al viatger més que va ser màgic, van arribar 5 nois i una noia argentina, tots ells amics i com si fossin una famila, Cèsar els va anar a rescatar al port..i així amb més gent, omplim l'hostal i el cor de bernardo. Vam veure les millors postes de sol, vam fer trekking, vam cuinar amb molta paciència ja que estàs a molta altura i amb llenya…és molt primitiu el tema però fatàstic.. ens vam banyar al mar, perdó, al llac, i vam beure rom, Johanes ens va brindar uns trucs de màgia al·lucinants, et podies perdre només quan volies…és època baixa de turisme i tots es queden al sud….la pau i l'absolut relax ens va envair a tots. Feliços, ens esperava expectant la ciutat de la Pau.