divendres, 8 d’abril del 2022
KYOTO dissabte, 10 de maig de 2014
dissabte, 10 de maig de 2014
KYOTO
A bcn, retoco el bloc i penjo les fotos aqui impossible..sorry
La meva arribada a Kyoto va ser aclaparadora, arribi el diumenge, primer dia de festa de la golden week, tots els japonesos tenen festa i precisament ho aprofiten per fer les seves orelles per tot l'any i la resta. Aquest va ser el motiu pel qual em va costar tant trobar lloc i anar com sardina amb llauna a l'autobus que m'aproparia al meu hostel. La Golden week va ser el 4/5/6 de maig, més tard del que és habitual i just quan jo estava a kyoto, encara sort que em quedi un dia més i demà dia 11 tornada de nou.
Us escric això per als que fugiu de les masses quan viatgeu, a més per als motxillers...ojito estava tot ple, no feu que coincideixi el vostre viatge amb la golden week sense reservar.
Però fins aquí l'única cosa negativa ;)
El meu primer aterratge va ser al Santiago Guest House, a peu del costat sud-est de la ciutat, és a dir, de la majoria dels temples al·lucinants i del magnífic barri de Gion.
3000i la nit per a un autèntic luxe d'habitació, estil, ubicació i excel·lent staff. i per ser la Golden week, neada malament.
Els que dormiu en llocs més llunyans hi ha un tiquet per a bus, tot el dia de 500, igual que per al metro. La ciutat aquesta millor comunicada per bus em dóna la sensacio, el metro segons les zones queden les parades una mica lluny.
La meva primera visita va ser el temple Ginkaku-ji, crec que pagui 400i...però val la pena, és un dels més bonics de tot Japó, ubicat a la muntanya i consta de diversos temples, passarel·les camins. Aquesta és la font de la vida i el jion ji, que si ets solter val la pena que provis de creuar amb els ulls tancats de pedra a pedra a veure si trobes l'amor de la teva vida. Millor penjo les fotos perquè per a aquest temple no tinc paraules.
Successivament vaig anar pujant vessant amunt, però eren les 16.30 i només vaig poder veure alguns temples per fora, com el del gran Buda... tot i així, passejar després entre els carrers de gion, amb les maiko i la multitud de japonesos no va tenir desaprofitament. .aquest va ser el meu primer contacte, vaig decidir passejar novament sense menys gent a la nit i al meu quart dia...és dels barris més bonics que he vist viatjant, per descomptat ple de souvenirs, cases de japoneses i deliciosos dolços.
La nit acabo més que bé amb Wizard i Kevin, sopant carn de kobe a la brasa....mare meva, us anotaré la direcció, i per res car, es desfer a la boca. Déu, em cau la bava cada vegada que ho recordo....després prenem unes cerveses uuuauu exquisides prop de l'estació de kyoto.
L'endemà, malgrat la pluja em vaig tornar a passejar per Gion, amb Kevin, de Califòrnia, és el bonic dels backspakers, que de vegades pots descobrir grans persones també.. i vam celebrar la cerimònia del te en una bonica casa de gueixas , amb un jardí típic japons amb un riu i carpes al. Us asseguro que als que no us agradi el te, aquest si us agradarà, i a més servit amb un pastisset exquisit. Cost 400 i 500y..depenent de la caseta on us atreviu a entrar, però és una cosa que cal experimentar a Gion.
Per això me'n vaig anar al meu altre hostal, per a la resta dels meus dies a Kyoto, Itoya House, situat al nord-oest de la ciutat, si voleu, una mica allunyat però.....sense paraules. La típica casa japonesa, tipus ryokan, per 2500i prop del temple daurat i el bosc de bambú, el següent que volia visitar i sense desaprofitament. No us ho podeu ni imaginar... són les coses que m'encanten, les rareses per als meus ulls.
Després de conèixer els més que macos tots els del staff, me'n vaig anar a sopar amb els nois de l'altre hostal i vam passejar de nit per gion, només hi érem nosaltres i potser les gueixes amb els executius dins de les casetes, això sí, la part baixa del barri de Gion confrontant amb el centre..és una transformació...sex and jazz i alt luxe.
El taxi de tornada 1000y, amb barna més o menys el mateix, si et desplaces de nit per la ciutat..uns 5 eurets.
L'endemà vaig prendre la millor decisió de totes, visitar el temple daurat a les 9 del matí, un dels més preciosos de tot japon també i crec que 500 iens una altra vegada, sense rebuig, en una horeta havia recorregut tot el bellíssim parc , gairebé tot sol...fotics al cant. D'aquí que vaig agafar un trenet super mono, 200 iens per sortir de la ciutat, veient això si, un paisatge xulíssim, totes les casetes tipus chin chan..per arribar i tenir el regal de trobar-me amb l'estació més bonica del món. .aquí van les fotos..
La zona es denomina Arashiyama un poblet pintoresc, amb un riu enorme i muntanyes que recorden estar a la Molina, als Pirineus..etc...i com no, el bosc de bambuuuu, no us ho perdeu si us plau. Jo ja he decidit tornar al Japó, i sacrifiqui veure el Castell nin-ji i el museu del còmic per aquest tros de naturalesa que acull el planeta, i no me'n penedeixo, us ho asseguro.
A la nit me'n vaig anar amb Jeanne una noia de Hong Kong encantadora, que està treballant a l'Itoya a veure el Shiroen temple, l'únic que em faltava, però amb un festival de llums que només fan 2 vegades a l'anus...un altre regalet per al karma...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada