A per un sommni!

10 anys després d'obrir el meu blog d'aventures arreu del món, em disposo a fer-ne la traducció al català. En aquells temps i degut a la meva familia, escrivia en castellà. Avui dia la nostra llengua està en perill i per aquest motiu el re-escriuré en català i continuaré donant-li vida. Cada entrada al blog es farà respectant la cronologia dels viatges i el meu grau de maduresa, experiències i coneixements d'ençà. Aquesta va ser la primera entrada del blog: 3 de juny de 2011: Permeteu-me que vos robi uns minuts del vostre preuat temps per explicar com he arribat a prendre la decisió d'acabar amb un treball fix des de fa més de 5 anys, com a responsable en l'àmbit del comerç multinacional, amb un bon sou i en un context que resumeixo "d'incertesa", atès que ara evitaré escriure sobre dades macro i microeconòmiques, reflexions sobre el sistema, la globalització i el canvi climàtic, etc. Si ho fes hauria d'obrir un bloc nou. Fa 4 anys va caure a les meves mans el llibre de la Bona Sort, hi vaig veure reflectit el meu propi modus operandi; el que m'ha ensenyat la meva família des que era nena; l'esforç, la il•lusió i la visió dels teus somnis. Res no arriba per amor a l'art, es tracta de crear les circumstàncies. D'ençà que era una nena ja m'apassionava la història de la Humanitat, em resultava més senzill comprendre com vivien en altres temps i com més retrocedia en el temps, que entendre a l'actual societat on vaig néixer. Vaig pensar que per entendre la Humanitat actual, havia d'estudiar Economia. Sabia que no seria comptableble, ni auditora, ni molt menys treballaria mai a un banc, però necessitava conèixer des de les entranyes com una cosa tan abstracta i intangible (veure zeitgeist) condiciona la vida de tantes persones. Mentre estudiava vaig entrar a la roda del sistema, tampoc és que hi hagués cap opció més, per tal de pagar-me els estudis, viure de forma independent i també per desfogar els meus pares de la crisis econòmica i poder valorar així que allò que un té, a un li costa. La meva inquietud va augmentar quan em vaig adonar que el meu "management" responsabilitzador i d'acompanyament en potenciar els punts forts dels meus equips donava resultats econòmics, però no encaixava en el "modus operandi" de la meva empresa....per alleujar el meu conflicte intern on hi havia dies en què em sentia bona professional, exigent i amb resultats, sense ser agressiva i dèspota i d'altres dies, on afloreixen dubtes de la teva pròpia professionalitat i persona! vaig decidir estudiar Gestió d'Emergències i catàstrofes naturals, fer-me tècnica en aigua potable, clavegueram i estudiar sobre l'altra cara; les ONGD, l'ONU, l'FMI, el BM, etc. Vaig intentar redirigir els meus estudis econòmics i la meva experiència laboral en el desenvolupament d'altres països, en el marc de l'equitat, la igualtat, la sostenibilitat... Vaig tenir professors magnífics i als quals els estaré agraïda sempre, però, va resultar un món igual de complex i poc transparent Com algú amb tantes ganes de donar sense rebre res a canvi se li posin tantes traves per ajudar els altres? I fins aquí puc escriure, perquè també crearia un altre bloc. Admiro a qui ho hagin aconseguit i seguiré al cas per si sorgeix algun voluntariat sobre projectes d'aigua i clavegueram però...de moment, prefereixo arriscar-me, vaig tornar a escoltar el meu cor, (gràcies mami);i, em vaig adonar que no és així com vull continuar vivint...extorsionant, treballant 10 hores, de vegades sense lliurar, sense fer excursions amb els meus amics, veient els meus pares i germans un migdia a la setmana, sense gaudir d'un company a la meva vida, sense practicar els meus esports, sense escoltar la meva música, sense escriure, sense CREAR, i sense gaudir de temps de lectura que em facin reaccionar (us n'en ddeixo alguns: L'Ocho, El secrteto, La filla del sol, Illa Soledad, L'alquimista i un sense fi de novel•les pirata que m'encanten.. ;) disculpeu, segueixo: I no dic que aquesta etapa hi hagi estat un error!! nooo, he conegut grans persones que m'han ensenyat moltíssimes coses, amb les que he compartit meravellosos moments, he seguit estudiant malgrat dormir 4 hores, he après a ser més sincera, més perseverant, més pacient i tenaç , he crescut al costat de la meva família entre Israel i València i al costat dels amics. A més ha estat quan més he viatjat, he conegut altres cultures i he estat afortunada de viure coses com fins i tot la família més pobra del món em donava el tros de pa més gran amb el somriure més bonic del món... Totes les meves experiències fins ara, i la més recent, el Moviment d'Indignats arreu del món, em donen forces per dir JA N'HI HA PROU. Un en el fons està sol i es fa a si mateix, arribar a conèixer-se un mateix, respectar-se, escoltar-se, il•lusionar-se, perdonar-se...no és una tasca fàcil però és un camí meravellós, com més em centrI en mi mateixa més crec que puc donar als altres, i si potser no escolto i decideixo, passa el contrari. Arriscar és de valents, escoltar és de savis. Si em pregunteu si tinc por, doncs us diré que de vegades sí, però sense solta ni volta, quan es dibuixa la idea al meu cap de trencar amb tot, més esdeveniments succeeixen que m'empenyen a pensar que prenc la decisió correcta; el meu cor batega forT. És quelcom més que por és adrelina, tot canvi és positiu em dic a mi mateixa...i no és que em consoli, és fàcil, o seguir igual o intentar canviar...No sé molt bé cap a on, ni com, però sé que m'esforçaré, de moment em toca regalar-me el viatge de la meva vida i després ja veuré... Sense perdre el cap és clar, però espero que les altures del Machu Picchu donin un aire a les meves idees més que emprenedores, sostenibles, curoses amb la Terra i les persones, i que tant costen d'aflorar... M'encanta la meva terra, el meu mar...i malgrat que un es fa a si mateix, també és veritat que necessita els seus éssers més estimats. Aquest viatge estimada família, ho faig per mi mateixa, per estar orgullosa només per intentar ser tan humanitària com sigui possible, encara que m'equivoqui com la que més; per endinsar-me de nou A LA NATURA MÉS PURA I BELLA d'aquest món maltractat de forma despietada i al qual dec tota la meva energia, us imagineu? L'ésser humà sota cels estrellats que et deixen sense alè, sentir cruixir el Perito Moreno, trobar-me enmig del desert d'Atacama i entre una de les serralades muntanyoses més impressionants del planeta, PURA VIDA i, per fi, també ho faig per tots vosaltres família, sou el més gran de la meva vida. Per tots@s els que us heu creuat en el meu camí i amb els quals ric, ploro i assaboreixo els plaers de la vida, us dono les Gràcies. Només em queda dir...;PER ELS SOMNIS DE TOTS... EL SECRET RESIDEIX A SER HUMANITARIS, MÉS QUE HUMANS...la revolució comença per tu mateix!